Delicte d'impagament de pensions

En una sentència de divorci, s'imposa a un dels cònjuges, com a prestació econòmica, el pagament d'una quantitat determinada en concepte de pensió compensatòria. Aquest cònjuge recorre contra la sentència i no paga la pensió imposada per la sentència.

El legislador ha considerat delictiva la conducta d'aquells que no abonin qualsevol mena de prestació econòmica establerta en qualsevol resolució judicial en algun dels supòsits enumerats. No exigeix que la resolució en qüestió sigui ferma, ni que el tractament que s'hagi de donar sigui diferent, amb independència de quina sigui la variable d'aquella prestació que es deixi de complir, sigui pensió compensatòria al cònjuge o pensió alimentària als fills, de manera que, si el legislador no ha distingit, no correspon als òrgans judicials distingir, més quan en qualsevol dels casos és el mateix bé jurídic el que es queda afectat.

Si el bé jurídic protegit pel delicte és el dret a l'assistència econòmica a què tenen dret determinats membres de la unitat familiar, aquest no s'ha de retardar a l'espera d'una resolució judicial ferma, perquè el desequilibri econòmic es produeix des del començament amb la ruptura matrimonial, i amb ella es consuma la vulneració d'aquest bé jurídic.

Sigui quin sigui l'efecte suspensiu d'un recurs en l'àmbit del dret civil, ens trobem en el del dret penal, segons els paràmetres i principis dels quals s'ha de resoldre, i, jurídicament és evident que no requereix que la resolució sigui ferma (CP art.227), sinó que és suficient qualsevol sentència que obligui al pagament de la prestació.